Convertir-se en mare pot suposar, i millor que sigui aix\u00ed, una gran revoluci\u00f3 en la vida de les dones. Tant per la part m\u00e9s bella, aquella que tant ens agrada real\u00e7ar en aquests temps com per la part dif\u00edcil que preferim no mostrar.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que no es pot escapar del poder. No es pot maternar des d'un altre lloc que no sigui nosaltres mateixes, amb les nostres virtuts i ferides d'inf\u00e0ncia. Aleshores, la crian\u00e7a pot constituir una porta cap a l'autoconeixement i el creixement personal. Si aix\u00ed ho trio, \u00e9s clar. Ning\u00fa m'havia parlat de la viol\u00e8ncia de la societat colpejant el meu part.<\/p>\n
Ning\u00fa m'havia parlat del silenci profund d'aquelles nits de lact\u00e0ncia, ni d'aquells moments cr\u00edtics que posaven a prova la meva capacitat d'estimar i de veure a trav\u00e9s dels ulls de l'altre. Ning\u00fa m'havia parlat de l'instint visceral que se'm despertaria, del meu dolor amb el seu dolor, de la meva incapacitat d'autoregular-me, de la meva nena interior plorant amb la nena que tinc als meus bra\u00e7os. Ning\u00fa m'havia parlat dels moviments i les dificultats que sorgeixen en la parella amb l'arribada d'un nad\u00f3, dels meus canvis en la sexualitat, els canvis profunds de valors. Ning\u00fa m'havia parlat de com veuria jo la meva mare despr\u00e9s de ser-ho.<\/p>\n
Les nostres limitacions en el proc\u00e9s de maternitat, all\u00f2 que ens omple de dubtes, dificultats i no ens permet estar aut\u00e8nticament presents, s\u00f3n constitu\u00efdes pel nostre car\u00e0cter, per les nostres pr\u00f2pies marques d'inf\u00e0ncia. I caminem aqu\u00ed, pretenent que els nostres fills gestionin les seves emocions i s'autoregulin sense ni tan sols nosaltres haver-ho aconseguit.<\/p>\n
L'autoregulaci\u00f3 \u00e9s entesa com la capacitat espont\u00e0nia, visceral de tot organisme viu a la recerca del seu equilibri. \u00c9s una cosa natural i est\u00e0 orientada cap a la vida. La mare \u00e9s fonamental perqu\u00e8 aquest proc\u00e9s s'assenti, la mare pot servir d'\u201c\u00e0ncora\u201d perqu\u00e8 el nad\u00f3 aprengui a autorregular-se. Si ella mateixa no ha estat respectada en la seva subjectivitat infantil i en els temps biopsicol\u00f2gics durant la seva inf\u00e0ncia, en un entorn on es respirava amor, \u00e9s molt dif\u00edcil que entengui aix\u00f2 amb les entranyes.<\/p>\n
Per aix\u00f2 la import\u00e0ncia, en el camp de la prevenci\u00f3, del treball personal del cuidador; ja que estem constantment reproduint les nostres ferides, que formen part de nosaltres intr\u00ednsecament, no podem deixar-les a la tauleta de llum.<\/p>\n
Aix\u00ed, passem de l'id\u00edl\u00b7lic conte de fades a una realitat ben diferent: nits sense dormir, plors, olors intenses i for\u00e7a solitud. A la \u201ccova de la lloba\u201d, tot el capital vital i afectiu que va ser constitu\u00eft en la seva primer\u00edssima inf\u00e0ncia, es posa a prova. Seguim avan\u00e7ant pel recorregut preci\u00f3s d\u00b4acompanyar el desenvolupament d\u00b4una vida, la dels nostres fills, i ens anem trobant amb diferents moments.<\/p>\n
Com quan comences a escoltar \u201cNo, jo solet!\u201d, \u201cEt no!, et!, no! No!\u201d o davant del conflictiu despertar de la sexualitat que tant ens trastoca en una societat reprimida i prejudiciosa. Fins arribar a la crisi de reajustament que irromp amb l'adolesc\u00e8ncia, aquest per\u00edode on pares i fills ens podem redescobrir i compensar les mancances heretades de les fases anteriors.<\/p>\n
Aleshores, lluny de buscar un receptari sobre com ser bona mare, es tracta de mirar cap a dins, revisar les nostres pr\u00f2pies viv\u00e8ncies infantils i anomenar el que no va ser nomenat. Nom\u00e9s atenent aquesta nena que has estat pots entendre aut\u00e8nticament els teus fills i reconnectar-te amb la saviesa innata que tota dona comporta, que et diu a cada instant qu\u00e8 necessites i qu\u00e8 necessita el teu nen, t'indica com actuar i com intervenir. Una saviesa instintiva i natural, af\u00ed amb la vida.<\/p>\n
Entenc la maternitat com una nova oportunitat per cr\u00e9ixer, madurar i evolucionar cap a la salut. Un riu experiencial que corre inevitablement fins als confins de les creences, dels sup\u00f2sits, de les raons per donar pas a un amor gran, un amor que arrossega, que supera els l\u00edmits coneguts, un amor cap a tots els nens del m\u00f3n i cap a la humanitat, un amor cap a la vida. Bene\u00efda tasca i dono les gr\u00e0cies eternament!<\/p>\n
Loelia Campos. Terapeuta Gestalt.
\nFormada en Inf\u00e0ncia i Prevenci\u00f3 de la Neurosi amb Evan\u00eda Reichert.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Convertirse en madre puede suponer, y mejor que as\u00ed sea, una gran revoluci\u00f3n en la vida de las mujeres. Tanto por la parte m\u00e1s hermosa, aquella que tanto nos gusta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[150],"tags":[],"class_list":["post-4867","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-bienestar-emocional"],"yoast_head":"\n